Kostyantynivka és una ciutat situada a pocs quilòmetres de Bakhmut. Gairebé no hi queden civils i totes les cases on abans vivien famílies s’han convertit ara en petits campaments militars on els soldats ucraïnesos descansen i es preparen per tornar a la primera línia.

Aquí les que abans eren cases civils ara es converteixen en petits campaments militars on els soldats descansen i es preparen per tornar a la ciutat de Bakhmut. Allunyats de l’efervescència del front de batalla, els soldats troben un refugi temporal, una pausa efímera enmig del tumult incessant de la guerra. És en aquesta calma atípica on es revela una realitat paral·lela, una vida que transcendeix la ferocitat del camp de batalla. Una calma que es veu interrompuda pel soroll de combats, explosions i alguns bombardeigs on descansen. L’espera és l’aliada i alhora la némesi d’aquests homes. Descansen sota el pes dels seus pensaments, l’ombra de la incertesa amenaça les seves ments mentre l’aparent quietud deixa pas a l’angoixa interna. Les cares cansades reflecteixen històries viscudes i somnis truncats. Les cicatrius invisibles de la guerra es manifesten en mirades perdudes, en silencis que ressonen amb el rugit de les explosions.